aquesta es una presentacio dels grups catalans del blog

aquest es un programa de tv3

Aquest es un programa q s'emet per tv3 q consisteix en unes cançons i les tenen que intepretar unes corals i despres els 4 membres del jurat lis diuen si u an fet be i els nominen si u creuen oportu i no u an fet be.













Aquesta es la canço de "fil de llum" interpretada per la coral "gospelians i gracia".

Aquesta es la canço de "la vida es bella" interpretada per el cor "geriona"

blaumunt

Blaumut és una formació musical que combina el folk amb el pop, la música clàssica i la cançó d'autor. El nom «Blaumut» és extret de la cançó «Islàndia» del seu disc El turista. Està integrada per Oriol Aymat (violoncel), Xavi de la Iglesia (guitarra i veu), Vassil Lambrinov (violí) i Manel Pedrós (bateria).Fan lletres plenes d'imatges, arranjaments d'instruments clàssics de corda, i el so de diverses andròmines formen l'atmosfera de les seves cançons.

El setembre de 2013 foren guardonats amb el Premi Cerverí de lletres per a cançó per la seva versió musical del poema "I beg your pardon", de Salvador Espriu.Vassil Lambrinov i Xavi de la Iglesia van començar al 2003 a fer gravacions casolanes, provant i experimentant amb diverses sonoritats.Des de 2009 el grup ja va actuar en petits escenaris per Barcelona. L'any 2011 van firmar contracte discogràfic amb Picap, i el setembre del l'any següent van publicar el seu primer àlbum, que portava per títol El turista.Des de la publicació del seu primer àlbum i fins al moment, la formació ha experimentat un creixement continu gràcies al seu primer gran èxit «Pa amb oli i sal» conegut per ambientar les mitges parts dels partits del FC Barcelona al Camp Nou o bé per la seva aparició regular a totes les emissores de radiofórmula catalanes.Segons Enderrock,El turista reflecteix «aquesta manera de fer del nou grup: tranquil·la i optimista».

Aquesta es la canço mes famosa q te aquest grup, es la canço de bicicletasx que tothom la coneix.

aquesta es una noticia del pais sobre sopa d cabra

Sopa de Cabra no vuelve, todavía

Gerard Quintana y Josep Thió coinciden en que "hay ganas" para reunir al grupo pero se dan tiempo para subir a los escenarios

Los componentes derock Sopa de Cabra: Josep María Thió, Francesc Lisicic, Gerard Quintana, Josep Bosch, Peck Soler y Xarim Areste, durante la presentación hoy en Barcelona de su último concierto. 

Hace un mes Sopa de Cabra cerraba con un concierto en el pabellón de Fontajau de Girona la gira de retorno a los escenarios que les llevó por Barcelona, Tarragona y Palma. Reconocen que todavía no han tenido tiempo de reflexionar sobre los derroteros de su futuro sí que admiten creer que está claro que el destino los volverá a unir. De momento sale a la venta Retorn, el doble disco y DVD con los conciertos de resurgimiento de la banda gerundense. Temas como El Boig de La Ciutat, L'Empordà, Camins, Si Et Quedes Amb Mi... son la columna vertebral de esta caja que ha salido ya a la venta.

Gerard Quintana y Josep Thió, líderes y almas del grupo, han coincidido en que "hay ganas" para volver a reunir a Sopa de Cabra, pero se dan tiempo. Gerard Quintana se ha mostrado convencido que “todavía no han acabado” porqué han recuperado la energía de un grupo que comienza más que el de un grupo que conmemora. En una línea similar se ha expresado el guitarrista Josep Thió que, a pesar de que no se han marcado un calendario, es "muy probable que un día u otro haremos alguna cosa".

Para el grupo, con este pack "se cierra el ciclo". "Que seamos todos aquí, los siete, significa que estamos contentos del resultado", según Quintana. Los componentes de la banda gerundense han explicado que todavía no han decidido qué van ha hacer. Quintana ha confesado que “todavía estamos digeriendo lo que pasó en aquellos días, que fueron una gran sorpresa y se han traducido en este trabajo”.

La banda ha asegurado que hoy era el primer día en que se encontraban todos y que el futuro está abierto. "No hemos hablado del tema, pero no tendría sentido volver sin algo nuevo ", ha añadido el cantante de Sopa de Cabra. Al final del DVD Josep Thió dice: “Sí, habrá más Sopa” y hoy lo ha matizado: “Tenemos ganas de volver y hacer cosas, pero queda tiempo”. Los integrantes de Sopa de Cabra no tienen prisa, incluso alguno -como Josep Thió que quiere terminar sus estudios de Arquitectura- tiene algún plan personal por acabar todavía.

Aquesta es una canço del grup de "OBRINT PAS"  esperu q us agradi.

Aquesta es una canço del grup de "SOPA DE CABRA"  esperu q us agradi.

sopa de cabra

Trajectòria (1986–2001)

Inicis (1986-1989)

Les primeres cançons del repertori del grup gironí varen ser gestades a cavall de Girona i Montfullà. Sopa de Cabra... (Maqueta, 1988) va ser la primera maqueta que gravaren els Sopa de Cabra i, es registrà en format cinta de casset. Finançaren la maqueta amb la venda de begudes en una paradeta que muntaven a les Fires de Girona. Fou gravat a l'Empordà el mateix any i estava format per un total de dotze cançons, sis a cada cara del casset, que incloïen cançons que s'acabarien convertint en clàssics del grup i del rock català com L'Empordà, El boig de la ciutat, i en menor mesura, Ninyin's Mine. La idea del tema El boig de la ciutat neix d'un diàleg de la pel·lícula Rumble Fish (la llei del carrer) de Coppola i està relacionada amb els pacients de l'hospital psiquiàtric de Salt.^[5] A banda de les cançons pròpies, en aquesta maqueta afegiren una versió de la cançó Fussing & Fighting de Bob Marley.

De les 900 còpies que va vendre d'aquesta maqueta una d'elles va caure en mans del director de Salseta Discos, Salvador Escribà, el qual decidí apostar per la formació. Va ser Josep Thió qui li va entregar la maqueta a Escribà en un concert de la Festa Major de Cassà de la Selva després d'assabentar-se La Salseta del Poble Sec i li havia agradat.^[5] D'aquesta manera, els Sopa i la discogràfica van començar a treballar junts en el primer àlbum de la formació; Salseta discos també es va encarregar de la gestió de la banda.

que aquest l'havia escoltat a les proves de so d'un dels seus bolos amb

Sopa de Cabra (Salseta Discos, 1989) va ser el seu primer LP al més estil rocker i contenia 10 cançons^[6] amb cançons de membres i no de la banda com el tàndem Rufí-Thió que dóna lloc aL'Empordà, El sexo dels germans Cardona o Tenia 18 anys de Lisícic-Cardona-Pallàs-Pujol. Va ser enregistrat al barri de Vallcarca de Barcelona sota la producció de Jordi Gasch. Van vendre més de 10.000 còpies del seu primer àlbum.^[7]

La Roda (1990)

Poc temps després, van enregistrar el seu segon LP La Roda (Salseta Discos, 1990), íntegrament en català, sota la producció de Marc Grau. L'àlbum, d'estil rocker, porta com a títol el nom d'un fragment de la cançó del disc Dona, escrita per Gerard Quintana i amb música de Joan Cardona, que diu: "Roden les mentides i si no saps el joc, et perdràs un altre cop, la roda va girant, no la pararàs". En aquest cas, les lletres i les cançons es van repartir entre membres de la banda i de l'entorn. Entre les cançons del disc hi ha cançons que es tornarien molt populars com "El carrer dels torrats", "Per no dir res", "Mai trobaràs" o "No tinguis pressa". Sopa de Cabra rebé el seu primer disc d'or per La Roda en vendre més de 55.000 discos.

La gira de 1990 dels Sopa va ser extensa amb 83 concerts amb un públic ja bastant nombrós. Per primer cop des de la seva formació la gira no es va limitar ja al Principat, sinó que es va estendre arreu dels territoris de parla catalana; la primera actuació del grup a les Illes Balears va ser a Llucmajor el 18 de maig de 1990. També van aconseguir dur la seva música fora del domini lingüístic català en presentar el disc a la sala Yas'tà de Madrid el 14 de novembre. Els Sopa deixen els concerts de petit format i progressivament comencen a actuar en concerts multitudinaris; segons l'Enderrock, tots els bolos d'aquella gira van tenir almenys dos mil espectadors. Aquell any van actuar durant les Festes de la Mercè davant 75 mil persones. Un dels concerts més multitudinaris va ser el concert benèfic, organitzat per organitzacions ecologistes, en el qual tocaren Sopa de Cabra, El Último de la Fila i Tina Turner davant més de 50 mil persones a l'Estadi Olímpic de Montjuïc el 6 d'octubre.^[10] L'endemà, el 7 d'octubre, els Sopa tornarien a repetir escenari amb la cantant estatunidenca, però aquest cop a Andorra.

És en la gira d'aquest disc quan neix i es popularitza la mítica benvinguda a l'inici dels seus concerts: "Bona nit, malparits!". Amb l'efervescència de la seva popularitat, Sopa de Cabra és catalogada dins del que es coneix com rock català; etiqueta que el grup refusaria en diverses ocasions al llarg de la seva carrera.

Sopa va rebre el premi Altaveu 90' de Sant Boi "per ser el primer grup de rock català que ha aconseguit una autèntica projecció majoritària". Sopa de Cabra li van atorgar el Premi Nacional de Música a l'intèrpret de pop-rock "per la contribució a la popularització del rock català" el desembre de 1990.

Ben endins i Girona 83-87. Somnis de Carrer (1991-1992)

El 21 i 22 de febrer Sopa de Cabra actuà i enregistrà els seus dos concerts la sala Zeleste que es materialitzarien en el seu primer disc en directe, Ben endins (Salseta Discos, 1991). Va sortir a la venda el 10 de maig convertint-se en el primer disc en directe del Rock Català. Editaren un doble LP amb 19 cançons, 8 d'elles inèdites, cinc gravades en estudi i tres estrenades en directe; també editaren el concert en versió VHS.

D'aquelles cinc cançons en estudi en destaquen dues d'elles: Podré tornar enrere que és una de les seves cançons més reeixides i corejades, i després, Sota una estrella que part del seu públic la interpretà com una cançó dedicada a l'estelada, malgrat que ells en aquell moment ho desmentiren.També estrenaren a la Zeleste el que seria el primer senzill de l'àlbum Si et quedes amb mi, una cançó escrita per Gerard Quintana i Josep Thió, d'un estil més pop i amb una lletra amb un missatge de caràcter més ideològic.

Per últim, el grup presentà al públic Guerra, una versió en català de la cançó War de Bob Marley. A més a més, Gerard Quintana introdueix la cançó amb el següent discurs:

El 14 de juny de 1991 es va celebrar el que es considera el concert més important de la història del rock català. Els quatres grans grups catalans del moment, Sopa de Cabra, Els Pets, Sau i Sangtraït, van pujar a l'escenari del Palau Sant Jordi davant 18.000 persones.Ben Endins batí rècords de vendes amb més de 100.000 còpies venudes i disc de platí, alhora que es convertia en l'àlbum més venut de la història del rock en català.

L'estiu de 1992, va ser un any de descans i reflexió abans d'embarcar-se en el nou segell discogràfic que els havia d'obrir les portes al mercat en castellà. Tanmateix, els Sopa serien els teloners de la gira de Joe Cocker a l'estat espanyol l'estiu de 1992.Girona 83-87. Somnis de Carrer (Salseta Discos, 1991) es va convertir en el quart elapé del grup i l'últim amb Salseta Discos. Deu cançons inèditesrescatades de maquetes i de temes descartats en discs anteriors. Aquest cop s'hi troben temes en tres llengües, vuit en català, una en anglès i una altra en castellà. El senzill del disc va ser Passaran uns anys; el disc també inclou Era dolça, tema que Gerard Quintana va interpretar en la seva prova d'entrada als Sopa. Es van vendre 35.000 còpies de Somnis de Carrer malgrat no haver-hi ni promoció ni gira.

obrint pas

Història

Obrint Pas es va formar el 4 de novembre de 1993, quan un grup de tres d'amics, en Xavi Sarrià, en Jordi Pitarch i Carles Garcia, establí contacte a l'institut Benlliure de València.^[2] El 1994 enregistraren la seua primera maqueta amb la qual van participar a la fase final del III Tirant de Rock organitzat per Acció Cultural del País Valencià, del qual van resultar un dels quatre guanyadors.^[2] Com a premi el grup participà amb tres cançons en el CD compartit Tirant de Rock; una de les tres cançons escollides va ser "A València".^[2] El novembre del mateix any i amb els propis mitjans, enregistren una segona maqueta, La nostra hora, a la qual seguiria una tercera maqueta, publicada l'any 1995 amb el títol de Recuperant el somni. Durant els anys posteriors, la banda participà en diversos festivals i concursos que ajuden a consolidar la seua música.

El primer disc arribà el 1997 amb el nom de La revolta de l'ànima (compost per cinc peces i autogestionat per la pròpia banda), dins del segell45 Revolucions, creat pels mateixos Obrint Pas. Després, editaren Obrint pas (2000), el primer disc amb la discogràfica Propaganda pel fet. El grup es va consolidar amb Terra (2003), un treball on augmentaren les seves influències de tipus folk, incloent estils com la cúmbia; posteriorment enregistraren La flama (2004), amb el qual es projectaren a altres països. El seu cinquè treball va ser un disc en directe, En moviment! (2005), acompanyat del DVD Un poble en moviment! enregistrat al concert que tingué lloc al Campus de Tarongers de la Universitat de València amb motiu de la festivitat del 25 d'abril en homenatge a l'Ovidi Montllor.

L'any 2006 portaren a cap la gira Internacionalista Tour 2006, que els dugué per tot l'estat espanyol i països de tot Europa durant sis mesos de viatges.

A l'abril de 2007 el grup va publicar el seu sisè disc, "Benvingut al paradís", enregistrat al Mas Nou de Cinctorres i que comptà amb la col·laboració de nombrosos artistes i grups com ara Miquel Gil, La Gossa Sorda, els veneçolans Area 23, l'italià Rude AKA Barriobeat, els occitans Alif Sound System, el basc Xabi Arakama de Trikizio o Pep Gimeno "Botifarra". El disc va ser editat perPropaganda pel fet i inclou el DVD 'Assaltant el Paradís' amb imatges de l'enregistrament del disc i de la seva gira Internacionalista Tour 2006.

El novembre del 2007, es publicà el llibre Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas (Editorial Mina), el primer llibre on aquest grup té un paper protagonista. Es tracta d'un treball a mig camí entre el reportatge periodístic i l'assaig literari que explica els darrers quinze anys d'història del País Valencià en l'àmbit polític, social i cultural, a través de les cançons i la trajectòria del grup. Els autors són els periodistes valencians Antoni Rubio i Hèctor Sanjuan.

Amb el pas dels anys, Obrint Pas ha consolidat la projecció a l'estat espanyol amb actuacions a festivals com el Viña Rock d'Albacete; Extremusika de Càceres; Lumbreiras Rock de Múrcia; Derrame Rock d'Astúries; Festival por los Derechos Sociales d'Andalusia; Festichan, Mostra das Culturas, Lenguas Vivas, Dia da Patria, Festival Poesia No Condado de Galícia; Kilometroak, Sagarrondotik, Bilboko Aste Nagusia, Arabatakada del País Basc; Baitu Rock de Burgos; Festival Interpueblos i Internacionalista de Madrid així com sales i centres socials. Al mateix temps ha continuat recorrent el món en gires per països d'Europa com Alemanya, Itàlia, Països Baixos, França, Bèlgica, Àustria, Bòsnia, Croàcia, Suïssa, Portugal, República Txeca o Eslovènia així com països d'Amèrica del Sud com Veneçuela i Cuba i de l'Àfrica i l'Orient Mitjà com Marroc i Palestina o d'Àsia com Japó.

El 7 de novembre del 2008, al Blog del Grup destacava la notícia del primer llibre de ficció escrit per Xavi Sarrià anomenat Històries del Paradís i publicat per l'Editorial Bromera. Un llibre que conta vint-i-cinc històries que ocorren simultàniament a diferents punts del planeta.

El desembre del 2010 van fer la seua primera gira al Japó amb una gran resposta del públic d'aquell país.

El 8 d'abril de 2011 surt al mercat el seu nou disc-llibre "Coratge" (Propaganda pel fet). Després de quatre anys sense publicar cap disc, el grup pública aquest disc-llibre de 15 cançons i 90 pàgines escrites per escriptors, poetes, músics i periodistes com Eduardo Galeano, Isabel-Clara Simó, Vicent Partal, Raul Zelik, Angela Jackson, Pascual Serrano, David Segarra, Feliu Ventura, Cesk Freixas, Manuel Baixauli, Marc Granell, Elvira Cambrils, David Fernàndez, Laia Altarriba, etc.

El disc-llibre "Coratge" va entrar directament al número 12 de la llista de vendes de tot l'estat espanyol.

El juliol del 2011 tornen a Japó on actuen al Fuji Rock, el festival, musical més important d'aquell país i un dels més multitudinaris del món. Poc després el seu disc "Coratge" és editat al Japó amb la discogràfica Japonicus.

El 21 de març de 2013 Obrint Pas anuncia l'aturada indefinida del grup després d’una ronda de concerts en 2013 que donarà pas a dues actuacions en acústic en 2014. ^[3][4]