sopa de cabra

Trajectòria (1986–2001)

Inicis (1986-1989)

Les primeres cançons del repertori del grup gironí varen ser gestades a cavall de Girona i Montfullà. Sopa de Cabra... (Maqueta, 1988) va ser la primera maqueta que gravaren els Sopa de Cabra i, es registrà en format cinta de casset. Finançaren la maqueta amb la venda de begudes en una paradeta que muntaven a les Fires de Girona. Fou gravat a l'Empordà el mateix any i estava format per un total de dotze cançons, sis a cada cara del casset, que incloïen cançons que s'acabarien convertint en clàssics del grup i del rock català com L'Empordà, El boig de la ciutat, i en menor mesura, Ninyin's Mine. La idea del tema El boig de la ciutat neix d'un diàleg de la pel·lícula Rumble Fish (la llei del carrer) de Coppola i està relacionada amb els pacients de l'hospital psiquiàtric de Salt.^[5] A banda de les cançons pròpies, en aquesta maqueta afegiren una versió de la cançó Fussing & Fighting de Bob Marley.

De les 900 còpies que va vendre d'aquesta maqueta una d'elles va caure en mans del director de Salseta Discos, Salvador Escribà, el qual decidí apostar per la formació. Va ser Josep Thió qui li va entregar la maqueta a Escribà en un concert de la Festa Major de Cassà de la Selva després d'assabentar-se La Salseta del Poble Sec i li havia agradat.^[5] D'aquesta manera, els Sopa i la discogràfica van començar a treballar junts en el primer àlbum de la formació; Salseta discos també es va encarregar de la gestió de la banda.

que aquest l'havia escoltat a les proves de so d'un dels seus bolos amb

Sopa de Cabra (Salseta Discos, 1989) va ser el seu primer LP al més estil rocker i contenia 10 cançons^[6] amb cançons de membres i no de la banda com el tàndem Rufí-Thió que dóna lloc aL'Empordà, El sexo dels germans Cardona o Tenia 18 anys de Lisícic-Cardona-Pallàs-Pujol. Va ser enregistrat al barri de Vallcarca de Barcelona sota la producció de Jordi Gasch. Van vendre més de 10.000 còpies del seu primer àlbum.^[7]

La Roda (1990)

Poc temps després, van enregistrar el seu segon LP La Roda (Salseta Discos, 1990), íntegrament en català, sota la producció de Marc Grau. L'àlbum, d'estil rocker, porta com a títol el nom d'un fragment de la cançó del disc Dona, escrita per Gerard Quintana i amb música de Joan Cardona, que diu: "Roden les mentides i si no saps el joc, et perdràs un altre cop, la roda va girant, no la pararàs". En aquest cas, les lletres i les cançons es van repartir entre membres de la banda i de l'entorn. Entre les cançons del disc hi ha cançons que es tornarien molt populars com "El carrer dels torrats", "Per no dir res", "Mai trobaràs" o "No tinguis pressa". Sopa de Cabra rebé el seu primer disc d'or per La Roda en vendre més de 55.000 discos.

La gira de 1990 dels Sopa va ser extensa amb 83 concerts amb un públic ja bastant nombrós. Per primer cop des de la seva formació la gira no es va limitar ja al Principat, sinó que es va estendre arreu dels territoris de parla catalana; la primera actuació del grup a les Illes Balears va ser a Llucmajor el 18 de maig de 1990. També van aconseguir dur la seva música fora del domini lingüístic català en presentar el disc a la sala Yas'tà de Madrid el 14 de novembre. Els Sopa deixen els concerts de petit format i progressivament comencen a actuar en concerts multitudinaris; segons l'Enderrock, tots els bolos d'aquella gira van tenir almenys dos mil espectadors. Aquell any van actuar durant les Festes de la Mercè davant 75 mil persones. Un dels concerts més multitudinaris va ser el concert benèfic, organitzat per organitzacions ecologistes, en el qual tocaren Sopa de Cabra, El Último de la Fila i Tina Turner davant més de 50 mil persones a l'Estadi Olímpic de Montjuïc el 6 d'octubre.^[10] L'endemà, el 7 d'octubre, els Sopa tornarien a repetir escenari amb la cantant estatunidenca, però aquest cop a Andorra.

És en la gira d'aquest disc quan neix i es popularitza la mítica benvinguda a l'inici dels seus concerts: "Bona nit, malparits!". Amb l'efervescència de la seva popularitat, Sopa de Cabra és catalogada dins del que es coneix com rock català; etiqueta que el grup refusaria en diverses ocasions al llarg de la seva carrera.

Sopa va rebre el premi Altaveu 90' de Sant Boi "per ser el primer grup de rock català que ha aconseguit una autèntica projecció majoritària". Sopa de Cabra li van atorgar el Premi Nacional de Música a l'intèrpret de pop-rock "per la contribució a la popularització del rock català" el desembre de 1990.

Ben endins i Girona 83-87. Somnis de Carrer (1991-1992)

El 21 i 22 de febrer Sopa de Cabra actuà i enregistrà els seus dos concerts la sala Zeleste que es materialitzarien en el seu primer disc en directe, Ben endins (Salseta Discos, 1991). Va sortir a la venda el 10 de maig convertint-se en el primer disc en directe del Rock Català. Editaren un doble LP amb 19 cançons, 8 d'elles inèdites, cinc gravades en estudi i tres estrenades en directe; també editaren el concert en versió VHS.

D'aquelles cinc cançons en estudi en destaquen dues d'elles: Podré tornar enrere que és una de les seves cançons més reeixides i corejades, i després, Sota una estrella que part del seu públic la interpretà com una cançó dedicada a l'estelada, malgrat que ells en aquell moment ho desmentiren.També estrenaren a la Zeleste el que seria el primer senzill de l'àlbum Si et quedes amb mi, una cançó escrita per Gerard Quintana i Josep Thió, d'un estil més pop i amb una lletra amb un missatge de caràcter més ideològic.

Per últim, el grup presentà al públic Guerra, una versió en català de la cançó War de Bob Marley. A més a més, Gerard Quintana introdueix la cançó amb el següent discurs:

El 14 de juny de 1991 es va celebrar el que es considera el concert més important de la història del rock català. Els quatres grans grups catalans del moment, Sopa de Cabra, Els Pets, Sau i Sangtraït, van pujar a l'escenari del Palau Sant Jordi davant 18.000 persones.Ben Endins batí rècords de vendes amb més de 100.000 còpies venudes i disc de platí, alhora que es convertia en l'àlbum més venut de la història del rock en català.

L'estiu de 1992, va ser un any de descans i reflexió abans d'embarcar-se en el nou segell discogràfic que els havia d'obrir les portes al mercat en castellà. Tanmateix, els Sopa serien els teloners de la gira de Joe Cocker a l'estat espanyol l'estiu de 1992.Girona 83-87. Somnis de Carrer (Salseta Discos, 1991) es va convertir en el quart elapé del grup i l'últim amb Salseta Discos. Deu cançons inèditesrescatades de maquetes i de temes descartats en discs anteriors. Aquest cop s'hi troben temes en tres llengües, vuit en català, una en anglès i una altra en castellà. El senzill del disc va ser Passaran uns anys; el disc també inclou Era dolça, tema que Gerard Quintana va interpretar en la seva prova d'entrada als Sopa. Es van vendre 35.000 còpies de Somnis de Carrer malgrat no haver-hi ni promoció ni gira.